L’Agroecologia també és això

Sovint parlem i reflexionem sobre què és l’Agroecologia, més enllà d’una ciència o d’un conjunt de tècniques de producció. L’Agroecologia, és clar, implica moltes altres coses. En aquest petit projecte creiem que l’agroecologia és un camí, és anar avançant i coneixent la terra, restaurant la seva qualitat, és conèixer els cultius que funcionen millor i cadascun al seu moment, els cicles de la natura al llarg de l’any, la funció tan important que té la fauna i la flora associada als marges dels camps. També té a veure amb les relacions que es generen amb les consumidores, amb la gent amb què ens creuem, etc. Però aquests dies, compartint un matí de diumenge amb les petites de la casa, em venia al cap, que l’agroecologia també és això. És tota la vida que es genera al voltant d’un camp cultivat. Tot el que podem viure passant l’estona, gaudint del que ens podem trobar, el que poden jugar i descobrir les nenes, el que aprenem també les persones adultes, i les amistats que s’enforteixen amb tantes visites que ens regalen.

Fa temps, anys, un agricultor que havia fet una transició de l’agricultura convencional a l’agroecològica em va comentar que abans no podia permetre que els seus fills i filles juguessin dins dels camps de cultius i de fruiters. Després d’haver fet el canvi se sentia orgullós i feliç de poder oferir als infants un ambient adequat per ells, on a més de produir aliments també es tornava a sentir el riure i els jocs.

 

  

Carbassons “patisson”

Arriben els cultius d’estiu, entre ells els meravellosos carbassons!

Els carbassons pertanyen a la família de les cucurbitàcies, junt amb cogombres, melons i síndries. Es caracteritzen entre altres coses per la seva gran varietat de formes i colors. Per això existeixen tantes varietats cultivades. Una d’elles formarà part de les nostres cistelles durant unes setmanes. És la varietat de carbassó “patisson”.

Els podríem descriure com a carbassons arrodonits i aplanats, normalment de color blanc (tot i que també hi ha de coloracions groguenques i verdoses), i amb una forma… com ho diríem?… entre una magdalena i un plat volador! La veritat és que tenen una forma ben curiosa. Però el més interessant són les seves qualitats organolèptiques. Tenen un gust molt suau i una carn molt tendra. Poden ser cuinats com qualsevol altre carbassó, ja sigui en truita, en puré, en sofregit, etc. Hi ha qui aprofita la seva forma per fer-los farcits i presentar un plat d’allò més original.

Bon profit!

La terra ens cultiva a nosaltres…

Diu una cançó del Brasil molt estimada per nosaltres:

“A gente cultiva a terra e ela cultiva a gente…”

Que seria com dir “nosaltres cultivem la terra i ella ens cultiva a nosaltres”. I és molt cert! La terra ens ensenya coses sobre la paciència, les cures que necessita ella, els ritmes de creixement acompanyant a les estacions, la diversitat de cicles de vida, la biodiversitat que envolta els cultius, la cultura del menjar, i tantes altres coses.

Us deixem unes fotos per a què ens veieu gaudint de la primavera:

Maig, orenetes i flors de tomaquera

El projecte de les cistelles de l’Hort de l’eriçó no podia començar en millor moment que aquest: la Primavera. Temps de canvis, moment en què floreixen les plantetes, les idees i també els cultius.

Ara per les cistelles és un moment d’impàs, un moment en què s’acaben els cultius d’hivern i estem esperant que creixin els cultius de l’estació més càlida. Ens hem d’anar acomiadant de les carxofes i alguns enciams que s’han anat espigant i esperar impacients que les flors de les tomaqueres, els carbassons i altres es vagin tancant per portar-nos d’aquí poc les esperades hortalisses d’estiu.

Ja tenim ganes de tastar les amanides i gaspatxos de l’estiu. Però les orenetes ens han dit que aquest moment es va apropant!